Del diumenge 26 al dijous 30 d’agost,  l’aecc Catalunya contra el Càncer de Barcelona va organitzar la vuitena edició de les colònies per a germans de nens amb càncer a “Castell de Fluvià” a Sant Esteve de Palautordera. A les colònies participaren 32 infants d’edats compreses entre els 7 i 17 anys amb un germà que tingui o hagi tingut càncer.  

La finalitat és que els participants gaudeixin d’un conjunt d’activitats lúdiques i esportives, i realitzin un taller psicoeducatiu que els permeti expressar i compartir, a nivell emocional, l’experiència de ser germà o germana d’un nen amb càncer. Els nens i nenes gaudiran d’activitats com bivac, pastisseria, jocs de nit, ruta en BTT, festa de la pintura, piscina, gimcana i excursions. 

Estudi “Germans de nens amb càncer: resultat d’una intervenció psicoterapèutica”

L’any 2009 l’aecc Catalunya contra el Càncer va publicar l’estudi “Germans de nens amb càncer: resultat d’una investigació psicoterapèutica”, dut a terme per professionals de l’associació. L’objectiu de la investigació era demostrar si existeix relació causal entre la participació en els Campaments per part dels germans sans i el seu nivell de comunicació sobre la malaltia, la seva implicació amb el germà malalt i l’expressió emocional.   

Els resultats mostren que existeixen discrepàncies significatives en la percepció entre pares i fills sans en relació a la comunicació sobre la malaltia dels seus germans. Així mateix, hi ha pares que perceben millora en la implicació i expressió emocional, després de la intervenció lleure-terapèutica de les colònies. Es conclou que el 46% i 47% dels nens participants en edicions anteriors han experimentat un canvi en la implicació amb la malaltia del seu germà i l’expressió emocional, respectivament.  

La primera conclusió extreta és que les colònies permeten que els participants deixin de ser, per uns dies, els forgotten children (*) i esdevinguin els protagonistes d’una experiència que els permet i impulsa a compartir els sentiments i les emocions que desenvolupen com a resultat de la seva experiència amb càncer.

La segona conclusió és la necessitat de dotar d’habilitats comunicatives als pares de nens malalts de càncer i de sensibilitzar-los i animar-los a compartir temps amb el seu fill sa i a proporcionar-los respostes honestes a les preguntes que els plantegen per tal de promoure la seva percepció de control i, per extensió, la seva sensació de seguretat. S’apunta la possibilitat de treballar a nivell hospitalari i respectant la normativa interna, mitjançant grups d’ajuda conduïts per professionals de la psicologia oncològica, a fomentar la comunicació dels pares i germans. Una altra via de treball seria organitzar unes colònies per a tots els membres de la família, per tal que tots puguin conviure en un entorn de lleure.